WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: tema 7, 5: L'expansió industrial al tombant del segle XIX ???? 5.1.Noves energies i noves indústries l'electricitat va fer possible una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció dels costos de producció i la baixa dels preus. D'altra banda, la difusió del petroli com a combustible del motor d'explosió van obrir pas a la indústria de l'automòbil. Una de les empresses pioneres en la fabricació d'automòbiols a Espanya va ser la marca HispanoSuiza. Un altre sector que va assolir una expansió notable a Catalunya va ser la industria química., La escuela como un espacio cológico de cruce de culturas cuya responsabilidad específica, que la distingue de otras instituciones e instancias de socialización y le confiere su propia identidad y su relativa autonomía, es la mediciónreflexiva de aquellos influjos plurales que las diferentes culturas ejercen de forma permanente sobre las nuevas generaciones. ???? 7: El moviment obrer a Catalunya i a Espanya, 1.1. El creixement demogràfic Al segle XIX, la població del conjunt d'Espanya va créixer, tot i que ho va fer en proporcions menors que les d'uns altres països europeus.A Catalunya, el ritme de creixement va ser més i la població va passar de 0,9 milions a 1,9 milions entre les mateixes dates. Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l'increment de la producció agrària i el millorament de la dieta alimentaria. L' augment demogràfic no va ser homogeni a tot Espanya i el pes de Madrid, Catalunya,Valñencia, Múrcia, les Canaries i el País Basc, on es va produir un creixement més elevat, va augmentar en relació amb les regions de l'interior. ???? 1.2. Els moviments migratoris L'abolació del règim senyorial, la concentració de la propietat, les dures condicions de vida de bona part de la pagesia,etc, van animar o obligar molts pagesos a emigrar. En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap als nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia. Les comarques més industrialitzades van absorbir una bona part d'aquest èxode: el Barcelonés i el Vallès occidental i també el Bages i el Baix Llobregat. En una segona etapa, l'augment de població i les escasses oportunitats d'ocupació van obligar a molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l'Amèrica Llatina., 5.1.Noves energies i noves indústries l'electricitat va fer possible una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció dels costos de producció i la baixa dels preus. D'altra banda, la difusió del petroli com a combustible del motor d'explosió van obrir pas a la indústria de l'automòbil. Una de les empresses pioneres en la fabricació d'automòbiols a Espanya va ser la marca HispanoSuiza. Un altre sector que va assolir una expansió notable a Catalunya va ser la industria química. ???? 5.2. Expansió industrial i desequilibris Des de la darreria del segle XIX, la indústria es va entendre no solament a Catalunya i al País Basc, sinó també per unes altres zones. Es va consolidar un sector industrial a Astúries i al territori de l'actual Comunitat Valenciana,i Madrid es va convertir en la tercera regió industrial d'Espanya, amb la implantació d'empreses espanyoles i estrangeres., 7: El moviment obrer a Catalunya i a Espanya Aquest proletariat industrial o agrícola va trobar en els sindicats i en les noves idees socials (anarquismei marxisme) un vehicle d'expressió i de lluita contra les dures condicions de vida i de treball que patien. 7.1. Els inicis de l'obrerisme Les formes inicials de protesta obrera van ser de caràcter luddista Però l'episodi més rellevant de l'oposició dels obrers a la mecanització va ser l'incendi de la fabrica Bonaplata de Barcelona(1835). Els primers sindicats van néixer a Catalunya i el 1840 es fundà l'Associ- ació de Teixidors de Barcelona. L'any 1854 va tenir lloc la vaga de les sel- factines i l'any següent es va produir ala ciutat la primera vaga general d'Espanya. Durant el període del Sexenni Democràtic va arribar a Espanya la Primera Internacional, que hi va difondre les idees del marxisme i de l'anarquisme. El 1870 es va convocar el Congrés de Societats Obreres de Barcelona., 6.2. Les noves classes dirigents La noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials, peró havia conservat la propietat de la tercera, continuà tenint un paper rellevant en la societat. La nova classe acabalada era l'alta burgesia. La burgesia mítjana era escassa en el conjunt d'espanya i la constituïen petits empresaris,etc. ???? 6.3. Les classes populars Les classes populars urbanes estaven formades per obrers, artesans,etc.. La pagesia constituïa la majoria de la població i les seves condicions de vida també eren precàries. A Catalunya les condicions dels pagesos eren més bones perquè tenien contractes d'arrendament a llarg termini., 7.1. Els inicis de l'obrerisme Les formes inicials de protesta obrera van ser de caràcter luddista Però l'episodi més rellevant de l'oposició dels obrers a la mecanització va ser l'incendi de la fabrica Bonaplata de Barcelona(1835). Els primers sindicats van néixer a Catalunya i el 1840 es fundà l'Associ- ació de Teixidors de Barcelona. L'any 1854 va tenir lloc la vaga de les sel- factines i l'any següent es va produir ala ciutat la primera vaga general d'Espanya. Durant el període del Sexenni Democràtic va arribar a Espanya la Primera Internacional, que hi va difondre les idees del marxisme i de l'anarquisme. El 1870 es va convocar el Congrés de Societats Obreres de Barcelona. ???? 7.2. L'anarquisme L'anarquisme va arrelar molt fortament entre els obrers de Catalunya i la pagesia andalusa. Davant d'aquesta situació, grups d'anarquiestes contraris ala violència van impulsar sindicats obrers amb l'objectiu de conduir-los cap a la revolució social. El 1907 es va fundar Solidaritat Obrera i el 1910 la Confederació Nacional del Treball., 2.2. Els problemes de l'agricultura a Espanya La reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir ala propietat; per això la majoria es van quedar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats. La permanència de mà d'obra barata no va estimular la mecanització ni l'augment de la productivitat. El resultat va ser el manteniment d'uns rendiments agrícoles baixos i la pobresa d'una bona part de la població agrària. En una bona part d'Extremadura, de Castella i d'Andalusia hi havia grans latifundis. i a l'altre extrem de la península, ala Submeseta Nord i a Galícia, hi predominava el minifundi. ???? 2.3. El desenvolupament agrari a Catalunya La Sentencia Arbitral de Guadalupe havia establert un sistema d'arrendament que permetie als pagesos quedar-se una part de la producció. Una bona part de l'agricultura catalana es va especialitzar en la viticultura. Al mateix temps hi va haver un desenvolupament del conreu d'olivares i d'arbres fruiters., 1.2. Els moviments migratoris L'abolació del règim senyorial, la concentració de la propietat, les dures condicions de vida de bona part de la pagesia,etc, van animar o obligar molts pagesos a emigrar. En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap als nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia. Les comarques més industrialitzades van absorbir una bona part d'aquest èxode: el Barcelonés i el Vallès occidental i també el Bages i el Baix Llobregat. En una segona etapa, l'augment de població i les escasses oportunitats d'ocupació van obligar a molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l'Amèrica Llatina. ???? 1.3. El creixement de les ciutats L'èxode rural comportà un augment de la urbanització. Els nuclis industrials com Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa van esdevenir els més poblats del país., La escuela como un espacio cológico de cruce de culturas cuya responsabilidad específica, que la distingue de otras instituciones e instancias de socialización y le confiere su propia identidad y su relativa autonomía, es la mediciónreflexiva de aquellos influjos plurales que las diferentes culturas ejercen de forma permanente sobre las nuevas generaciones. ???? 4: La mineria i el ferrocarril a Catalunya i a ESpanya, La escuela como un espacio cológico de cruce de culturas cuya responsabilidad específica, que la distingue de otras instituciones e instancias de socialización y le confiere su propia identidad y su relativa autonomía, es la mediciónreflexiva de aquellos influjos plurales que las diferentes culturas ejercen de forma permanente sobre las nuevas generaciones. ???? 5: L'expansió industrial al tombant del segle XIX, 4.1. L'explotació minera Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc. Les dues activitats mineres principals d'aquest període foren el carbó i el ferro, a causa de l'expansió de la siderúrgia. Els jaciments d'hulla més importants eren a Astúries. Les mines de ferro principas eren a Biscaia. A Catalunya l'escassetat de mineral als jaciemnts, lignit berga, etc, va limitar el desenvolupament industrial del segle XIX. ???? 4.2. La construcció del ferrocarril Malgrat les iniciatives anteriors, la construcció d'una extensa xarxa de ferrocarrils va haver d'esperar fins a la Llei General de Ferrocarrils de juny del 1855. El traçat ferroviari, es va dissenyar seguint una estructura radial amb centre a Madrid., 6: La societat del segle XIX a Catalunya i a Espanya ???? Els estaments característics de l'Antic Règimvan deixar pas a una societat de classes propia d'un Estat capitalista. A Catalunya, en canvi, el desenvolupament industrial va donar pas a una societat amb un trets diferencials. La noblesa va anar perdent progressivament la preeminència econòmica i social, mentre que la burgesia industrial creixia en nombre i també en rellevància. Al mateix temps, a Catalunya s'hi va concentrar la part més important del proletariat espanyol i això va fer que les associacions obreres i l'obrerisme hi tinquessin una força més gran., 2: Transformacions en l'agricultura a Catalunya i a Espanya ???? 2.1. La reforma agrària liberal Anomenem reforma agrària liberal el conjunt de reformes que tenien com a objectiu la dissolució de l'Antic Règim al camp. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es van desamortitzar. Aquestes reformes van consolidar la propietat privada de la de la terra, que es va transformar en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurament., La escuela, encrucijada de culturas ???? La escuela como un espacio cológico de cruce de culturas cuya responsabilidad específica, que la distingue de otras instituciones e instancias de socialización y le confiere su propia identidad y su relativa autonomía, es la mediciónreflexiva de aquellos influjos plurales que las diferentes culturas ejercen de forma permanente sobre las nuevas generaciones., La escuela como un espacio cológico de cruce de culturas cuya responsabilidad específica, que la distingue de otras instituciones e instancias de socialización y le confiere su propia identidad y su relativa autonomía, es la mediciónreflexiva de aquellos influjos plurales que las diferentes culturas ejercen de forma permanente sobre las nuevas generaciones. ???? 6: La societat del segle XIX a Catalunya i a Espanya, Els estaments característics de l'Antic Règimvan deixar pas a una societat de classes propia d'un Estat capitalista. A Catalunya, en canvi, el desenvolupament industrial va donar pas a una societat amb un trets diferencials. La noblesa va anar perdent progressivament la preeminència econòmica i social, mentre que la burgesia industrial creixia en nombre i també en rellevància. Al mateix temps, a Catalunya s'hi va concentrar la part més important del proletariat espanyol i això va fer que les associacions obreres i l'obrerisme hi tinquessin una força més gran. ???? 6.2. Les noves classes dirigents La noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials, peró havia conservat la propietat de la tercera, continuà tenint un paper rellevant en la societat. La nova classe acabalada era l'alta burgesia. La burgesia mítjana era escassa en el conjunt d'espanya i la constituïen petits empresaris,etc., 2.1. La reforma agrària liberal Anomenem reforma agrària liberal el conjunt de reformes que tenien com a objectiu la dissolució de l'Antic Règim al camp. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es van desamortitzar. Aquestes reformes van consolidar la propietat privada de la de la terra, que es va transformar en una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurament. ???? 2.2. Els problemes de l'agricultura a Espanya La reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir ala propietat; per això la majoria es van quedar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats. La permanència de mà d'obra barata no va estimular la mecanització ni l'augment de la productivitat. El resultat va ser el manteniment d'uns rendiments agrícoles baixos i la pobresa d'una bona part de la població agrària. En una bona part d'Extremadura, de Castella i d'Andalusia hi havia grans latifundis. i a l'altre extrem de la península, ala Submeseta Nord i a Galícia, hi predominava el minifundi., 4: La mineria i el ferrocarril a Catalunya i a ESpanya ???? 4.1. L'explotació minera Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc. Les dues activitats mineres principals d'aquest període foren el carbó i el ferro, a causa de l'expansió de la siderúrgia. Els jaciments d'hulla més importants eren a Astúries. Les mines de ferro principas eren a Biscaia. A Catalunya l'escassetat de mineral als jaciemnts, lignit berga, etc, va limitar el desenvolupament industrial del segle XIX., 3.2. La siderúrgia Els primers alts forns espanyols es van instal·lar a Andalusia, on va ser important sobretot el de Marbella. Astúries va ser l'altre gran centre siderúrgic. Però va ser al País Basc, on a partir del 1876, es va consolidar una indústria siderúrgica potent. La indústria basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de construcció mecànica i naval. ???? 3.3. Els obstacles per a la industrialització Els factors principals que van influir negativament en la industrialització espanyola van ser els següents: L'escassa capacitat de compra de la població espanyola com a resultat de la pobresa de la majoria de la pagesia. La manca d'inversions i l'absència de burgesia industrial. Els problemes de transport, per la inxestència de carreteres i pel retard del ferroarri i l'escassetat de fonts d'energia. La posició allunyada d'Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d'Europa, que va dificultar l'adquisició de matèries primeres i la venda de la producció.