SlideShare a Scribd company logo
1 of 32
ESPAI ESCÈNICS:TEATRE A LA ITALIANA Teresa Petit
Teatre a la Italiana
PARTS D’UN TEATRE PATI DE BUTAQUES, LLOTGES, VESTÍBUL TORRE DE TRAMOIA:  TELER ESCENARI FOSSAR Tot l’edifici està dissenyat per establir una relació “públic-escena”: la visibilitat i audició des de tots els punts de la sala
PATI DE BUTAQUES
PLATEA LLOTJA Llotja: Qualsevol de les divisions d’una sala d’espectacles amb seients per a un cert nombre de persones. Platea: pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors.
Vestíbul Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte.
Torre de Tramoia
Torre de tramoia
TORRE DE TRAMOIA Espai diàfan entre el terra del contrafossar i la coberta o sostre de l’escenari o espai escènic. Unit directament al pati de butaques, balcons, galeries i accessos per l’ARC D’EMBOCADURA. La seva alçada és superior a la de la sala.  La finalitat del torre és amagar al públic els elements escenogràfics, telons, equips d’il·luminació i de so. Té una alçada igual al doble de l’embocadura. Per dalt el TELER i per a baix el FOSSAR o CONTRAFOSSAR.  A la Torre de Tramoia hi ha les estructures necessàries per a suportar tots els mecanismes d’elevació de pesos i les seves GALERIES DE TREBALL. Torre de Tramoia és la  part de l’edifici que dóna servei tècnic directe a l’escena.  Actualment part del servei tècnic es situa al final del pati de butaques: cabines d’il·luminació, so, audiovisuals i algunes estructures als balcons del públic per a la il·luminació frontal i el so.
Torre de tramoia ESPAI ESCÈNIC TELER FOSSAR
ESPAI ESCÈNIC Espai tridimensional on es desenvolupa l’escena. Delimitat per l’arc d’embocadura (alt i ample) i el fons de l’escenari
ARC D’EMBOCADURA ARC D’EMBOCADURA o BOCA DE L’ESCENARI o ARC DE PROSCENI: obertura de l’escenari al públic. Al teatre a la italiana la Boca forma una paret imaginària que en la convenció teatral s’anomena “QUARTA PARET” que separa el públic amb l’escena.  L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el TELÓ DE BOCA.  A la fitxa tècnica del teatre hi ha d’aparèixer les mides d’ample i alt de boca. Les màximes permeses per l’arc d’embocadura, i les mínimes regulables pel BAMBOLINÓ i els ARLEQUINS.
Teló de boca segonsdecoració general del teatre.Bambolinó i Arlequins Tallaferro: Teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa.
Mesures de l’escenari ,[object Object]
Mesures de l’escenari en planta: ample de boca i fons. El fons té dues cotes:
del teló de boca al fons de l’escenari
del teló al punt més ample del prosceni o corbata. ,[object Object]
Característiques del terrad’unescenari CARACTERÍSTIQUES DEL TERRA DE L’ESCENARI: Terra de fusta (normalment pi massís, dur  flexible): no conglomerat (pesa i poc resistent), ni parket (no es pot clavar i poc resistent). Terra a nivell: els decorats es construeixen en angle recte amb el terra. SI es vol inclinat s’encarrega a l’escenògraf). Vernís fosc i mat per als reflexes de la llum. Construcció del terra de l’escenari en blocs practicables per a que hi puguin aparèixer/desaparèixer persones i objectes anomenat ESCOTILLÓ Si hi ha fossar: amb cobertura.
Prosceni
Draperia BAMBOLINA: elements horitzontals que permeten aforar tots els objectes que es troben al teler. Van de costat a costat i són més amples que l’embocadura. CAMETA: elements verticals per a aforar els costats. Més alts que l’embocadura. De vegades la primera cameta està armada sobre un bastidor (Arlequí). TELÓ DE FONS: últim teló que tapa la paret del fons del fons.
Aforament AFORAR: ocultar al públic les parts del teatre que no volem mostrar mitjançant elements escenogràfics
Cambra negra Els elements escenogràfics més senzills són els que formen la CAMBRA NEGRA (Bambolines, cametes i teló de fons) confeccionat en tela negra opaca i mat. Cambra de cortines de color negre que s’utilitza principalment per a fer neutre un espai escènic i poder treballar amb la il·luminació sense cap tipus de reflex.
Cambra negra CARRERS: distància horitzontal entre un costat i l’altre  de l’escenari. Numerats segons les bambolines.
FOSSAR Just sota el nivell “0”. En el fossar s’hi troba l’estructura que suporta l’escenari. Ha de permetre col·locar-hi màquines d’elevació, com plataformes hidràuliques. Pot tenir un contrafossar sota
TELER Tota la zona de la torre de tramoia que queda sobre l’arc d’embocadura.  En el teler s’hi amaguen els telons, les barres pels focus, decorats. L’alçada del teler= alçada embocadura x 2 + 2,5 m. Sobre la pinta per a poder-hi treballar. El teler està dividit en dues zones: pinta i galeries.
PINTA Entramat d’estructura de bigues de ferro (abans de fusta) que suporten el pes de tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample de l’escenari i tota la profunditat. Composat per bigues paral·leles a l’embocadura (“italiana”) o perpendiculars (“anglesa”). Separades entre sí per les “carreres de la pinta” (8cm. Aprox.) A cada biga li correspon un joc de politges o carrets ambla seva vara. Podem dir que cada teatre té X vares. Els decorats i els focus s’eleven amb un complicat sistema de contrapesats.
GALERIES Balconades a les tres parets que rodegen l’escenari (menys a la paret de l’embocadura). Poden haver-n’hi des de 1-8 nivells. Normalment hi ha 3 tipus de galeries: Galeria d’elèctrics: Situada sobre l’embocadura. Per a penjar-hi els focus (contrallums i laterals). Poden estar electrificades per connectar-hi els focus tot al llarg. Galeria de tir: per a la maquinària o tramoia. Sobre la galeria d’elèctrics Galeria de càrrega: per a fixar-hi els contrapesos.
Espais escènics. Teatre a la italiana
Espais escènics. Teatre a la italiana

More Related Content

What's hot

Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticos
Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticosDecorado y escenografía. Elementos visuales y plásticos
Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticosLirios Bou
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràficaxepi25
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan BrossaJoan Sèculi
 
8. art abstracte.
8.  art abstracte.8.  art abstracte.
8. art abstracte.jgutier4
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Julia Valera
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsJulia Valera
 
Enterrament ornans conde orgaz
Enterrament ornans  conde orgazEnterrament ornans  conde orgaz
Enterrament ornans conde orgazjgutier4
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURAAntonio Núñez
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODORAssumpció Granero
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pinturalamasena
 

What's hot (20)

Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticos
Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticosDecorado y escenografía. Elementos visuales y plásticos
Decorado y escenografía. Elementos visuales y plásticos
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió GràficaIntroducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
Introducció a Tècniques d'Expressió Gràfica
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
L'impresionisme
L'impresionismeL'impresionisme
L'impresionisme
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
 
8. art abstracte.
8.  art abstracte.8.  art abstracte.
8. art abstracte.
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers freds
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Enterrament ornans conde orgaz
Enterrament ornans  conde orgazEnterrament ornans  conde orgaz
Enterrament ornans conde orgaz
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
La iluminación escénica
La iluminación escénicaLa iluminación escénica
La iluminación escénica
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura
 
Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 

Viewers also liked

Els gèneres teatrals
Els gèneres teatralsEls gèneres teatrals
Els gèneres teatralsguest93c8b1
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatreSmeya
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatralmadelca30
 
Guimera angel
Guimera angelGuimera angel
Guimera angelm r
 
El text expositiu Lucas
El text expositiu LucasEl text expositiu Lucas
El text expositiu LucasANTSEB
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà jaccbatxart
 
Elements romàntics i realistes en Maria Rosa
Elements romàntics i realistes en Maria RosaElements romàntics i realistes en Maria Rosa
Elements romàntics i realistes en Maria RosaKarim Alaoui
 
Teatros griegos
Teatros griegosTeatros griegos
Teatros griegosM C
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAFerranet74
 
Teatro colonial
Teatro colonialTeatro colonial
Teatro colonialtaniz_18
 
Los teatros romanos
Los teatros romanos Los teatros romanos
Los teatros romanos Ivan
 
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitMinilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitBeatriu Palau
 
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal Selectividad
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal SelectividadEl teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal Selectividad
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal SelectividadSimona Spirits
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Jud93
 
El Teatro Isabelino: Shakespeare
El Teatro Isabelino: ShakespeareEl Teatro Isabelino: Shakespeare
El Teatro Isabelino: ShakespeareSimona Spirits
 

Viewers also liked (20)

Els gèneres teatrals
Els gèneres teatralsEls gèneres teatrals
Els gèneres teatrals
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatre
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatral
 
Maria Rosa
Maria RosaMaria Rosa
Maria Rosa
 
Maria rosa
Maria rosaMaria rosa
Maria rosa
 
Guimera angel
Guimera angelGuimera angel
Guimera angel
 
El text expositiu Lucas
El text expositiu LucasEl text expositiu Lucas
El text expositiu Lucas
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
Elements romàntics i realistes en Maria Rosa
Elements romàntics i realistes en Maria RosaElements romàntics i realistes en Maria Rosa
Elements romàntics i realistes en Maria Rosa
 
Teatros griegos
Teatros griegosTeatros griegos
Teatros griegos
 
Teatro precolombino 2012
Teatro precolombino 2012Teatro precolombino 2012
Teatro precolombino 2012
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Antígona
AntígonaAntígona
Antígona
 
Teatro colonial
Teatro colonialTeatro colonial
Teatro colonial
 
Los teatros romanos
Los teatros romanos Los teatros romanos
Los teatros romanos
 
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitMinilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
 
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal Selectividad
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal SelectividadEl teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal Selectividad
El teatro isabelino: Shakespeare Literatura Universal Selectividad
 
Estructura de una obra de teatro
Estructura de una obra de teatroEstructura de una obra de teatro
Estructura de una obra de teatro
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
 
El Teatro Isabelino: Shakespeare
El Teatro Isabelino: ShakespeareEl Teatro Isabelino: Shakespeare
El Teatro Isabelino: Shakespeare
 

Espais escènics. Teatre a la italiana

  • 1. ESPAI ESCÈNICS:TEATRE A LA ITALIANA Teresa Petit
  • 2. Teatre a la Italiana
  • 3. PARTS D’UN TEATRE PATI DE BUTAQUES, LLOTGES, VESTÍBUL TORRE DE TRAMOIA: TELER ESCENARI FOSSAR Tot l’edifici està dissenyat per establir una relació “públic-escena”: la visibilitat i audició des de tots els punts de la sala
  • 5. PLATEA LLOTJA Llotja: Qualsevol de les divisions d’una sala d’espectacles amb seients per a un cert nombre de persones. Platea: pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors.
  • 6. Vestíbul Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte.
  • 7.
  • 10. TORRE DE TRAMOIA Espai diàfan entre el terra del contrafossar i la coberta o sostre de l’escenari o espai escènic. Unit directament al pati de butaques, balcons, galeries i accessos per l’ARC D’EMBOCADURA. La seva alçada és superior a la de la sala. La finalitat del torre és amagar al públic els elements escenogràfics, telons, equips d’il·luminació i de so. Té una alçada igual al doble de l’embocadura. Per dalt el TELER i per a baix el FOSSAR o CONTRAFOSSAR. A la Torre de Tramoia hi ha les estructures necessàries per a suportar tots els mecanismes d’elevació de pesos i les seves GALERIES DE TREBALL. Torre de Tramoia és la part de l’edifici que dóna servei tècnic directe a l’escena. Actualment part del servei tècnic es situa al final del pati de butaques: cabines d’il·luminació, so, audiovisuals i algunes estructures als balcons del públic per a la il·luminació frontal i el so.
  • 11. Torre de tramoia ESPAI ESCÈNIC TELER FOSSAR
  • 12. ESPAI ESCÈNIC Espai tridimensional on es desenvolupa l’escena. Delimitat per l’arc d’embocadura (alt i ample) i el fons de l’escenari
  • 13. ARC D’EMBOCADURA ARC D’EMBOCADURA o BOCA DE L’ESCENARI o ARC DE PROSCENI: obertura de l’escenari al públic. Al teatre a la italiana la Boca forma una paret imaginària que en la convenció teatral s’anomena “QUARTA PARET” que separa el públic amb l’escena. L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el TELÓ DE BOCA. A la fitxa tècnica del teatre hi ha d’aparèixer les mides d’ample i alt de boca. Les màximes permeses per l’arc d’embocadura, i les mínimes regulables pel BAMBOLINÓ i els ARLEQUINS.
  • 14.
  • 15. Teló de boca segonsdecoració general del teatre.Bambolinó i Arlequins Tallaferro: Teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa.
  • 16.
  • 17. Mesures de l’escenari en planta: ample de boca i fons. El fons té dues cotes:
  • 18. del teló de boca al fons de l’escenari
  • 19.
  • 20.
  • 21. Característiques del terrad’unescenari CARACTERÍSTIQUES DEL TERRA DE L’ESCENARI: Terra de fusta (normalment pi massís, dur flexible): no conglomerat (pesa i poc resistent), ni parket (no es pot clavar i poc resistent). Terra a nivell: els decorats es construeixen en angle recte amb el terra. SI es vol inclinat s’encarrega a l’escenògraf). Vernís fosc i mat per als reflexes de la llum. Construcció del terra de l’escenari en blocs practicables per a que hi puguin aparèixer/desaparèixer persones i objectes anomenat ESCOTILLÓ Si hi ha fossar: amb cobertura.
  • 23. Draperia BAMBOLINA: elements horitzontals que permeten aforar tots els objectes que es troben al teler. Van de costat a costat i són més amples que l’embocadura. CAMETA: elements verticals per a aforar els costats. Més alts que l’embocadura. De vegades la primera cameta està armada sobre un bastidor (Arlequí). TELÓ DE FONS: últim teló que tapa la paret del fons del fons.
  • 24. Aforament AFORAR: ocultar al públic les parts del teatre que no volem mostrar mitjançant elements escenogràfics
  • 25. Cambra negra Els elements escenogràfics més senzills són els que formen la CAMBRA NEGRA (Bambolines, cametes i teló de fons) confeccionat en tela negra opaca i mat. Cambra de cortines de color negre que s’utilitza principalment per a fer neutre un espai escènic i poder treballar amb la il·luminació sense cap tipus de reflex.
  • 26. Cambra negra CARRERS: distància horitzontal entre un costat i l’altre de l’escenari. Numerats segons les bambolines.
  • 27. FOSSAR Just sota el nivell “0”. En el fossar s’hi troba l’estructura que suporta l’escenari. Ha de permetre col·locar-hi màquines d’elevació, com plataformes hidràuliques. Pot tenir un contrafossar sota
  • 28. TELER Tota la zona de la torre de tramoia que queda sobre l’arc d’embocadura. En el teler s’hi amaguen els telons, les barres pels focus, decorats. L’alçada del teler= alçada embocadura x 2 + 2,5 m. Sobre la pinta per a poder-hi treballar. El teler està dividit en dues zones: pinta i galeries.
  • 29. PINTA Entramat d’estructura de bigues de ferro (abans de fusta) que suporten el pes de tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample de l’escenari i tota la profunditat. Composat per bigues paral·leles a l’embocadura (“italiana”) o perpendiculars (“anglesa”). Separades entre sí per les “carreres de la pinta” (8cm. Aprox.) A cada biga li correspon un joc de politges o carrets ambla seva vara. Podem dir que cada teatre té X vares. Els decorats i els focus s’eleven amb un complicat sistema de contrapesats.
  • 30. GALERIES Balconades a les tres parets que rodegen l’escenari (menys a la paret de l’embocadura). Poden haver-n’hi des de 1-8 nivells. Normalment hi ha 3 tipus de galeries: Galeria d’elèctrics: Situada sobre l’embocadura. Per a penjar-hi els focus (contrallums i laterals). Poden estar electrificades per connectar-hi els focus tot al llarg. Galeria de tir: per a la maquinària o tramoia. Sobre la galeria d’elèctrics Galeria de càrrega: per a fixar-hi els contrapesos.