Són aquells instruments en què el material que vibra és l’aire que contenen o que passa a través d’ells. Segons com sigui el lloc per on entra l'aire, els aeròfons se subdivideixen d’aquesta manera:
L’aire sona per la vibració dels llavis aplicats a un broquet o embocadura. S’anomenen també instruments de vent-metall.
Exemples: Trompeta, trombó de vares, trombó de pistons, corneta, fiscorn, bombardí, tuba.
L’aire sona quan xoca contra un bisell o trencavents. Formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.
Exemples: Flauta travessera, flautí, flautes de bec, flabiol, fobiol, fabiol, flaüta, flauta de Pan, siurell.
L’aire sona quan passa per una canya o inxa en vibració. També formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.
Exemples: Clarinet, clarinet baix, saxofons (soprano, contralt, tenor i baríton), reclam de xeremies, alboka.
Exemples: Oboè, corn anglès, fagot, gralla, dolçaina, tible, tenora, sac de gemecs, xeremies.
L’aire sona quan passa per una inxa o llengüeta metàl·lica muntada en un marc amb una obertura.
Exemples: Acordió diatònic, acordió cromàtic, harmònica de boca.