AERÒFONS

 

Són aquells instruments en què el material que vibra és l’aire que contenen o que passa a través d’ells. Segons com sigui el lloc per on entra l'aire, els aeròfons se subdivideixen d’aquesta manera:

 


 

AERÒFONS DE BROQUET O EMBOCADURA

L’aire sona per la vibració dels llavis aplicats a un broquet o embocadura. S’anomenen també instruments de vent-metall.

Exemples: Trompeta, trombó de vares, trombó de pistons, corneta, fiscorn, bombardí, tuba.

Amunt


AERÒFONS DE BISELL

L’aire sona quan xoca contra un bisell o trencavents. Formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.

Exemples: Flauta travessera, flautí, flautes de bec, flabiol, fobiol, fabiol, flaüta, flauta de Pan, siurell.

Amunt


AERÒFONS DE CANYA

L’aire sona quan passa per una canya o inxa en vibració. També formen part dels instruments anomenats de vent-fusta.

De canya simple

Exemples: Clarinet, clarinet baix, saxofons (soprano, contralt, tenor i baríton), reclam de xeremies, alboka.

De canya doble

Exemples: Oboè, corn anglès, fagot, gralla, dolçaina, tible, tenora, sac de gemecs, xeremies.

Amunt


AERÒFONS D’INXA LLIURE

L’aire sona quan passa per una inxa o llengüeta metàl·lica muntada en un marc amb una obertura.

Exemples: Acordió diatònic, acordió cromàtic, harmònica de boca.

Amunt


 

Tornar a Instruments musicals

Tornar a 1r d'ESO