Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
Similar to Ordinals i cardinals
More from marclia
More from marclia (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (7)
Ordinals i cardinals
- 1. Sara Gregori Font Cristina Ortiz Almagro Llengua Catalana per a mestres - 1N
- 2. ELS NUMERALS CARDINALSELS NUMERALS CARDINALS Els numerals cardinals indiquen nombre exacte i enter, corresponent als nombres naturals: Exemples: Tres porcs Quatre colors 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Zero U(n), una Dos, dues Tres Quatre Cinc Sis Set Vuit/huit Nou Deu Onze Dotze Tretze Catorze Quinze Setze Disset/dèsset Divuit/díhuit Dinou/dènou Vint 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 40 50 60 70 80 90 100 200 1.000 1.000.000 Vint-i-u(n), vint-i-una Vint-i-dos, vint-i-dues Vint-i-tres Vint-i-quatre Vint-i-cinc Vint-i-sis Vint-i-set Vint-i-vuit/vint-i-huit Vint-i-nou Trenta Trenta-u(n), trenta-una Quaranta Cinquanta Seixanta Setanta Vuitanta/huitanta Noranta Cent Dos-cents, dues centes Mil Un milió
- 3. Remarques sobre els cardinals: Les formes u i un, corresponents a la unitat, tenen usos diferenciats. Precedint un substantiu usem un (Un ordinador i tres impressores). Usem u quan no té un valor pròpiament quantitatiu, sinó identificatiu o de referència (El quilòmetre u de la comarcal tres-cents vint-i-dos) o com a nom del número 1 (L’u de copes, Ha quedat el número u de la promoció). Els cardinals són invariables, excepte un, dos i cent que tenen les formes de femení una, dues, tres- centes, quatre-centes.
- 4. Alguns cardinals admeten una doble forma: vuit / huit, disset / dèsset, dinou / dènou. Gràficament, s’usa el guionet per a separar unitats i desenes (vint-i-tres, trenta-quatre) i unitats de centena i centenes (dues-centes, tres mil quatre-centes seixanta-tres). L’article s’apostrofa seguit d’un nombre començat per vocal, tant si s’escriu en lletra com si usem la xifra: L’onze de desembre, L’11 de desembre.
- 5. ELS NUMERALS ORDINALSELS NUMERALS ORDINALS Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie: La tercera porta del segon pis. Els numerals es comporten com els adjectius de dues terminacions i presenten variació de gènere i de nombre. Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades amb els cardinals corresponents: Singular Plural Masculí Femení Masculí Femení 1 2 3 4 Primer Segon Tercer Quart Primera Segona Tercera Quarta Primers Segons Tercers Quarts Primeres Segones Terceres Quartes
- 6. La resta, s’obtenen afegint la terminació -é / -ena a la forma del cardinal corresponent (excepte en el cas de deu, que té la forma desé, desena): Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení 5é, V 6é, VI 7é, VII 8é, VIII 9é, IX 10é, X 11é, XI 20é, XX 21é, XXI 22é, XXII 100é, C 1000é, M Cinqué Sisé Seté Vuitè/huité Nové Desé Onzé Vinté Vint-i-uné Vint-i-dosé Centè Milé Cinquena Sisena Setena Vuitena/huitena Novena Desena Onzena Vintena Vint-i-unena Vint-i-dosena Centena Milena Cinquens Sisens Setens Vuitens/huitens Novens Desens Onzens Vintens Vint-i-unens Vint-i-dosens Centens milens Cinquenes Sisenes Setenes Vuitenes/huitenes Novenes Desenes Onzenes Vintenes Vint-i-unenes Vint-i- dosenes Centenes Milenes Singular Plural Masculí Femení Masculí Femení
- 7. Remarques sobre els ordinals: Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII), octau (VIII), dècim(X), vigèsim (XX), quadragèsim (XL) i quinquagèsim (L). En els registres formals són preferibles les formes amb -é / -ena. S’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals cardinals: vint-i-dosé. A partir de IV, en la llengua col·loquial no solen utilitzar-se els ordinals, sinó que es recorre a la perífrasi «el que fa x»: el que fa quatre, el que fa deu.
- 8. Sovint, i en especial a partir de l’XI, s’usen els cardinals en comptes dels ordinals: capítol tretze, Joan vint-i-tres. Les pàgines i els números de publicacions no s’expressen amb l’ordinal, sinó amb el cardinal invariable: la pàgina dos de la revista .
- 9. ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS Els multiplicatius (o múltiples) expressen el nombre de vegades que s’augmenta una quantitat. Funcionalment es comporten com a noms (el doble de ració) o adjectius (una ració doble). Els multiplicatius concorden en masculí o femení amb el nom que acompanyen quan signifiquen «tantes voltes més, excepte doble que és invariable»: El teu germà té una habitació tripla que la teua. En canvi, són únicament en masculí quan signifiquen «format per tants elements»: la triple aliança, la quàdruple confrontació.
- 10. FACTOR MULTIPLICADOR GÈNERE MASCULÍ FEMENÍ 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 Doble (o duple) Triple Quàdruple Quíntuple Sèxtuple Sètuple Òctuple Nònuple Dècuple Cèntuple Doble (o dupla) Tripla Quàdrupla Quíntupla Sèxtuple Sèptupla Òctupla Nònupla Dècupla Cèntupla En la llengua parlada, els multiplicatius se solen substituir per la perífrasi tantes voltes o vegades més: una distancia quatre voltes més llarga, un producte deu vegades més car. El verb que deriva del numeral quàdruple és quadruplicar, i no *quadriplicar ni *quatriplicar. Els parts múltiples tenen un nom específic: bessons, trigèmins, quadigèmins, quintigèmins, però també es pot dir bessons de quatre o quatre bessons, etc.
- 11. ELS NUMERALS PARTITIUS Els numerals partitius (o fraccionaris) expressen parts o fraccions de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals (quart/quarta, cinqué/cinquena, sisé/sisena), exceptuant-ne els casos següents: PARTITIU SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ 1/2 1/3 Mig Terç Mitja Terça Mitjos Terços Mitges Terces
- 12. L’ús de xifres o lletres en elsL’ús de xifres o lletres en els numeralsnumerals XIFRES Les quantitats a partir del 10. Els números de les pàgines de llibres, documents, articles, paràgrafs de les lleis: Ho trobaràs a l’article 25 de la pàgina 22 de la llei 2008/3. Els segles, la numeració de reis, papes, en números romans: el segle XXI, Pere III. Els dies del mes, els anys (però no les dècades), l’hora, els graus, l’altitud, les distàncies: el 25 d’abril, el 1999, les 8 del matí, les 12.30h, 37ºC, l’Everest té 8.844m., una distància de 4km. Els horaris: obert de 8 a 14h. Els percentatges estadístics (els decimals s’escriuen amb coma davall): el 8,5%.
- 13. LLETRA Les quantitats aproximades: Hi havia més de cinc-cents manifestants. Les correlacions de quantitats incompletes ja que es tracta de quantitats aproximades: Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones. Els ordinals que no es refereixen a segles, reis: Celebren el seté aniversari. El nom de les dècades: El anys vint, els anys quaranta. L’edat i la durada de les coses: Que es presenten les persones de quaranta anys! La festa va durar tres dies i tres nits. Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió: Van robar un milió d’euros.
- 16. RESPOSTES: Pregunta 1 - Mil vuit-cents cinquanta-tres. Pregunta 2 - Tretze mil cinc-cents dotze. Pregunta 3 - Cardinals. Pregunta 4 - Múltiples. Pregunta 5 - Partitius. Pregunta 6 - Ordinals. Pregunta 7 - Ordinals. Pregunta 8 - Múltiples. Pregunta 9 - Cardinals.
- 17. • Hi ha vuit persones que fan cua per entrar al cinema. • El primer de la fila és un xic que porta crosses. • El tercer xic de la filera és ros i porta texans. • Hi ha dues xiques que porten faldilles.