WARNING:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this concept map will
work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Este Cmap, tiene información relacionada con: UtilitarismeOFG(2), PRINCIPI D'UTILITAT ???? Objeccions, Wilhelm Von Humbolt ???? El desenvolupament de les facultats superiors depèn de: la llibertat i la varietat de situacions., Romanticisme (sentiments, individualitat i originalitat) influeixen en Il·lustració (raó, perfeccionament i progrès), Influències polítiques 1. Inicialment pel iberalisme clàassic d’Adam Smith (1723-1790) i David Ricardo (1772-1823)., però és sensible a les desigualtats del capitalisme desenvolupat a la Revolució Industrial. 2, Respecta el principi del laissez-faire o no-intervenció de l'Estat, però també recela de la tendència de l'Estat per estendre la seva intervenció (el poble no pot esperar que el govern li doni tot fet). 3. L'Estat ha de regular el marc del mercatper preservar la lliure competència i els drets del consumidor. 4.L’Estat ha de promoure una legislació laboral i social que intenti millorar les condicions de vida i treball dels ciutadans (regular la jornada laborali prohibir el treball infantil), ha de garantir la igualtat d’oportunitats (promoure l’educació, la salut i la igualtat de la dona) i ha de crear les condicions que permetin una distribució més justa de la riquesa. ???? LIBERALISME SOCIAL, Objeccions ???? 3. L'utilitarisme és una no és una moral egoista ni individualista 1. La utilitat no significa procurar la felicitat solament de qui actua, sinó la de tots els que en puguin resultar afectats. 2. Les lleis, els acords socials, l'educació i l'opinió pública han d'harmonitzar la felicitat individual amb la col·lectiva., L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER PROGRESSIU ???? PRINCIPI D'UTILITAT, La "voluntat del poble" es correspon a la majoria, i hi ha possibilitat que, en prendre decisions, oprimeixi la minoria (tirania de la majoria) i l intenti estendre indegudament els poders de la societat sobre l'individu a través Sentiment que preval (usos del costum) *, JOHN STUART MILL ???? L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER PROGRESSIU, Malgrat que Mill s’autoqualifica de socialista, també el seu reformisme el distancia clarament del socialisme revolucionari, defensat per Karl Marx (1818-1883), en tres aspectes bàsics: 1. La valoració del sistema capitalista. Mill no qüestiona el sistema capitalista; opina que en aquest sistema la tendència, al contrari delque sostindrà Marx, és que les desigualtats existents disminueixin a mesura que avanci la il·lustració i el progrés humà. Intenta aplicar el socialisme en la societat actual seria, segons ell,un fracàs que portariaa una misèria generalitzada. 2.La valoració de la competència, que Marx considera la causa de tots els mals econòmics. En reconeix els inconvenients, però assenyala quen’evita altres de més greus, com l’ociositat, la peresa mental o la indolència. 3.La propietat privada. Rebutja que sigui un dret natural i sosté que és una creació humana resultat d’una determinada evolució històrica. Com a tal, es pot canviar mitjançant el dret per anar adequant la idea de propietat a les noves circumstàncies, però en considera inviable la supressió ja que, segons ell, és l’única garantia de l’individu de posseir allò que ha produït. ???? LIBERALISME SOCIAL, Objeccions ???? 1. L'utilitarisme no es una moral de "porcs" 1. Cal distingir en els plaers la quantitat i la qualitat. 2. Les facultats superiors humanes (intel·ligència, sensibilitat estètica i sentiments morals) produeixen un plaer superior qualitativament als plaers corporals: plaers del intel·lecte., 2. La felicitat no éss inassolible La felicitat no es un estat d’entusiasme permanent, sinó moments ocasionals al llarg d'una existència feta de pocs dolors i transitoris. Per tant, la felicitat consisteix en minimitzar els moments de dolor i maximitzar els moments de plaer, actuar de manera activa diversificant els plaers i, seguint els dictats de l’estoïcisme, no creant-nos unes expectatives errònies (il·lusòries i desmesurades) sobre les possibilitats de la nostra existència. Altra versió de l'objecció S'ha d'aprendre a viure renunciant a la felicitat La renúncia és lloable sempre que no sigui un fi en si mateix. Si no serveix per augmentar la suma total de felicitat (en estalviar dolor o procurar benestar a la col·lectivitat), la renúncia és un esforç malgastat., Objeccions ???? 2. La felicitat no éss inassolible La felicitat no es un estat d’entusiasme permanent, sinó moments ocasionals al llarg d'una existència feta de pocs dolors i transitoris. Per tant, la felicitat consisteix en minimitzar els moments de dolor i maximitzar els moments de plaer, actuar de manera activa diversificant els plaers i, seguint els dictats de l’estoïcisme, no creant-nos unes expectatives errònies (il·lusòries i desmesurades) sobre les possibilitats de la nostra existència., 1. L'utilitarisme no es una moral de "porcs" 1. Cal distingir en els plaers la quantitat i la qualitat. 2. Les facultats superiors humanes (intel·ligència, sensibilitat estètica i sentiments morals) produeixen un plaer superior qualitativament als plaers corporals: plaers del intel·lecte. però Com saber que un plaer és més valuós que un altre? Cal seguir els principis empiristes: consultar als que han experimentat els dos tipus de plaers i són capaços d’apreciar-los. Guiats per la seva pròpia experiència, sense deixar-se portar per qualsevol altra idea preconcebuda d’obligació moral, respondran què és superior i, per tant, donaran prioritat a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Ningú que conegui els plaers superiors no es canviaria per algú altre que no sap gaudir-ne. Cap ésser humà amb aquest bagatge no es canviaria per un animal que tingués tots els plaers satisfets. Aquesta és la diferència entre l’acontentament i felicitat, que és específicament humana., Epicur influeix 2. La felicitat no éss inassolible La felicitat no es un estat d’entusiasme permanent, sinó moments ocasionals al llarg d'una existència feta de pocs dolors i transitoris. Per tant, la felicitat consisteix en minimitzar els moments de dolor i maximitzar els moments de plaer, actuar de manera activa diversificant els plaers i, seguint els dictats de l’estoïcisme, no creant-nos unes expectatives errònies (il·lusòries i desmesurades) sobre les possibilitats de la nostra existència., La "voluntat del poble" es correspon a la majoria, i hi ha possibilitat que, en prendre decisions, oprimeixi la minoria (tirania de la majoria) i l intenti estendre indegudament els poders de la societat sobre l'individu a través Lleis, RELACIÓ ESTAT- INDIVIDU ???? LIBERALISME SOCIAL, L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER PROGRESSIU què significa? 1. L'home, a diferència dels animals, té facultats superiors. 2. La felicitat de l'home depèn del desenvolupament d'aquests facultats. 3. Aquestes facultats es poden perfeccionar, perfeccionant-se a si mateix (concepte d'ésser progressiu)., RELACIÓ ESTAT- INDIVIDU ???? Límits del poder social sobre l'individu 1. En les democràcies hi ha qui creu que no s'ha de limitar el poder dels governants perquè el poble no estiranitzarà a ell mateix. 2. A més, els electors poden revocar els governants. 3. AMENACES CONTRA LA LLIBERTAT INDIVIDUAL, 1. L'home, a diferència dels animals, té facultats superiors. 2. La felicitat de l'home depèn del desenvolupament d'aquests facultats. 3. Aquestes facultats es poden perfeccionar, perfeccionant-se a si mateix (concepte d'ésser progressiu). ???? El desenvolupament de les facultats superiors depèn de: la llibertat i la varietat de situacions., 2. Tota acció acaba afectant també els altres i ho pot fer de manera negativa encara que només sigui com a exemple. Un jugador empedreït pot repercutir en els altres (per exemple, pot arruïnar la seva família, però la condemna po prové del fet que sigui jugador, sinó del fet d'empobrir la seva família i no un deures vers aquesta. Si el mal no és més que un mal exemple, és millor deixar que es mostri i que es puguin observar les conseqüències pernicioses per a qui actua així. ???? Objeccions i respostes a l'aplicació del principi del dany